La precisió de posicionament proporcionada pel GPS integrat i la unitat de mesura inercial (IMU) és fonamental, ja que determina directament la precisió final del núvol de punts.

Sí, els sensors LiDAR més pesants redueixen l'autonomia de vol, limitant la superfície que es pot cobrir amb una sola càrrega de bateria.

No necessàriament. Una plataforma compacta ben configurada pot superar un dron de llarg abast costós en parcel·les petites o amb gran nivell de detall.

Els aixecaments forestals requereixen una densitat de punts superior per capturar l'estructura de la capçada i permetre una classificació fiable del sòl sota els arbres.

Moltes plataformes topogràfiques admeten càrregues útils intercanviables, permetent acoblar un sensor LiDAR o una càmera fotogramètrica al mateix fuselatge.

Els drons LiDAR moderns assoleixen habitualment una precisió de dos a cinc centímetres segons el sensor, l'altitud de vol i l'ús de punts de control terrestre.

Un camp de visió més ampli permet cobrir més terreny en cada passada de vol, reduint el nombre de línies de vol necessàries i millorant l'eficiència global.

Es requereix programari especialitzat de tractament de núvols de punts per a la classificació de dades, la modelització del terreny i la generació de plànols finals.

Els drons equipats amb LiDAR estan subjectes a les normatives estàndard de la DGCA segons la seva categoria de pes, requerint registre oficial i pilot certificat.

Per a projectes puntuals, contractar una empresa de topografia amb equips LiDAR propis és habitualment molt més rendible que adquirir el maquinari.